Diu la llegenda que Medir
era un pagès que vivia a la vall de Gausac (a la serra de Collserola)
cap a l’any 303, durant el domini de l’emperador romà Dioclecià. En
aquesta època es van iniciar unes fortes persecucions contra els
cristians, les mateixes que van afectar una altra famosa santa
barcelonina: santa Eulàlia. El bisbe Sever,
constantment assetjat per les autoritats romanes, va haver de fugir de
la ciutat i va emprendre el camí tradicional que unia Barcelona amb Sant
Cugat del Vallès a través de la serra de Collserola.
A mig camí, amb les tropes romanes perseguint-lo, Sever es va trobar
el pagès Medir plantant faves. Li va explicar la seva situació i, com
que era un home de tan bona fe, va demanar al pagès que si els seus
perseguidors preguntaven per ell, els digués la veritat i indiqués cap a
on es dirigia. Quan Sever va seguir el seu camí les faves que plantava
Medir van començar a créixer i florir miraculosament. Era una mostra de
la beatitud del bisbe.Els perseguidors romans no van trigar a arribar i, quan van interrogar Medir, no es van creure la seva història inversemblant: un bisbe que indicava als seus perseguidors on poden empaitar-lo? Unes faves que brotaven miraculosament? Van pensar que el pagès es mofava d’ells i volia protegir el bisbe i, sentint-se enganyats, se’l van emportar detingut mentre anaven a capturar el bisbe. Tots dos van ser empresonats i torturats a Sant Cugat del Vallès i Medir hi fou degollat.
