Les festes de Santa Eulàlia, també conegudes per la Laia o festa d’hivern de Barcelona, se celebren cada any pels volts del 12 de febrer a places i carrers de tota la ciutat.
És una festa íntima i de petits formats, farcida
d’activitats de cultura popular molt diverses i per a totes les edats.
Entre més actes, es destaquen la processó de les Laies, el seguici de
Santa Eulàlia, la diada castellera, les ballades de sardanes i el
correfoc, amb la participació de bèsties fogueres i diables grans i
petits.
Motiu
La festa ret homenatge a santa Eulàlia, patrona de la
ciutat fins al segle XVII. El llegendari barceloní explica que en
l’època de l’emperador romà Dioclecià, al segle IV, s’ordenà que fossin
perseguits tots els cristians que hi havia a l’imperi. A Barcelona,
molts es van amagar i uns quants van fugir. En vista d’aquella situació,
Eulàlia, una nena de tretze anys que vivia en un mas de Sarrià, va
demostrar una gran valentia presentant-se al cònsol Dacià per
rebel·lar-se contra aquells actes tan injustos. Eulàlia fou empresonada i
castigada, però no es va deixar vèncer i va lluitar tant pels seus
ideals que van acabar costant-li la vida.
D’ençà d’aleshores, aquella nena va passar a ser un
símbol de solidaritat i de defensa de la justícia i encara avui és
venerada pels barcelonins.
Orígens
La celebració de la festivitat de Santa Eulàlia a
Barcelona és relativament recent. Sense comptar algunes representacions
populars, balls i jocs que es remunten al segle XVIII, les festes de
Santa Eulàlia han estat inconstants i circumscrites principalment a
actes litúrgics de l’Església Catòlica i a celebracions institucionals
de l’ajuntament barceloní fins ben entrats els anys vuitanta del segle
XX.
Fou el 1983, amb la iniciativa de les colles de gegants de la Ciutat
Vella (del Pi i de la plaça Nova), i el 1985, amb Maria Aurèlia Capmany
de regidora de Cultura, quan es posaren les bases de la nova festa, que
va prendre forma gràcies també a l’empenta de la Coordinadora de Colles
de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella, que ràpidament hi incorporà
nombrosos actes d’arrel tradicional. Amb els anys s’hi anaren afegint
activitats i mostres de cultura popular molt diverses que s’han anat
repetint. I finalment, als anys noranta, les festes de Santa Eulàlia
quedaren consolidades amb un protocol festiu molt concret que les
regula.